Falcons de Vilanova i la Geltrú
Falcons de Vilanova i la Geltrú
Els falcons sorgiren l’any 1862 a l’antiga Txecoslovaca. Van ser introduïts a Catalunya com una nova forma de fer gimnàstica. A partir de 1932 els Falcons eren grups de joves que efectuaven moviments de conjunt i figures gimnàstiques.
Tot aquest moviment fou esguerrat per la Guerra Civil. L’abril del 1936 ja es va haver de suspendre la primera festa dels Falcons de Catalunya. Amb tot cal remarcar que en cinc anys la Federació va arribar a tenir un miler d’afiliats que feien falcons.
Després de la guerra ressorgiren agrupacions, encara que no van tenir la mateixa força. Durant la segona meitat del segle XX, sorgiren colles al Penedès i al Garraf, les quals van introduir figures influenciades per la tradició castellera d’aquestes comarques, entre elles, la colla dels Falcons de Vilanova i la Geltrú, que va ser fundada l’any 1972. Els Falcons Vilanovins van actuar a la Festa Major de Vilanova i d’altres de Catalunya fins l’any 1986. L’ any 1998, es va recuperar la colla.
L’ incorporació de noves figures al repertori dels Falcons és molt important, doncs l’esperit de fer Falcons té com a principal característica la creativitat. Per això a més de realitzar les figures tradicionals dels Falcons com la pira, la piràmide, els ventalls, els pilars, els cristos, els àngels, les planxes, el vol, etc., la colla també en té de pròpies com el fòking, el tres obert, les agulles, l’àncora, la catedral, la tripira amb pilar i el cabdill, aquesta última es la més coneguda, encara que en alguns llocs se l’anomena diferent.
Com totes les colles de Falcons, els vilanovins van vestits de blanc, porten la faixa blava, com a símbol del poble d’arrels marineres, i així es distingeixen de les altres colles. A més com a element festa majorenc, van acompanyats de so de les gralles.

