BALL DE DIABLES DE VILANOVA I LA GELTRÚ

La referència escrita més antiga sobre diables a Vilanova i la Geltrú que s’ha trobat data de l’any 1710. Tot i que el seu orígen, de ben segur és perd en la memòria del temps, podríem arribar èpoques precristianes, fins i tot podríem trobar-lo al bressol de la civilització. De totes maneres la notícia més antiga que s’ha trobat a Catalunya referent als diables, data de l’any 1150.

Sabem que l’any 1710, els diables formaven part d’un entremés demoníac. Aquest entremés estava format per la Mulassa de Vilanova (en aquella època llençava foc pels queixals) acompanyada de cinc diables.

L’any 1771 surt un edicte papal, on es prohibeixen els entremesos que utilitzaven foc, però, no és fins l’any 1779, que la Mulassa deixa de llençar foc i en certa manera es domestica la béstia infernal. Aquest fet va fer que els diables deixessin d’acompanyar la Mulassa. Aleshores, els diables van passar a acompanyar el Drac de Vilanova fins l’any 1832.

Aquest va ser l’any en què els Diables de Vilanova van passar a ser un entremés per si sols. La primera sortida va ser per l’Arrivo d’aquest mateix any (acte del Carnaval de Vilanova, on el poble Vilanoví mostra el seu esperit). A partir de llavors, surt pels carrers en totes les festes que es celebren a la Vila.

Així, arribem fins a les acaballes del segle XIX, època en que els balls vilanovins decauen i els diables. de sobte deixen de sortir. Anys després de la seva desaparició entrat el segle XX, gràcies a l’artista vilanoví Enric Cristòfol Ricart junt amb un grup de socis de la societat Foment Vilanoví, el dia 5 d’agost de 1946 acorden que seria prou interessant recuperar el Ball de Diables i la Mulassa. Aquest propòsit pren cos quan es comença una campanya de subscripció popular per fer els vestits dels Diables i construir una nova Mulassa, ja que l’anterior es va perdre en esclatar la guerra civil. A l’any següent, el dia 5 d’agost de 1947, va tenir lloc la presentació pública dels nous tratges pintats per l’artista Vilanoví Enric Cristòfol Ricart.

L’estructura del ball estava formada pels següents personatges: Llucifer, amb barret de copa i dues banyes vermelles, capa curta vermella i ceptrot per llençar coets. Diablessa, amb faldilla llarga, pamela de palla i maça per tirar coets. Diables, vuit amb jaqueta i caputxa amb banyes vermelles, pantalons amb cua vermella i maça per tirar coets; dos Diables muts que portaven els coets. Un tabaler; portava els coets i un tabaler. I l’arcàngel Sant Miquel, amb corona, escut i espasa.

A partir dels anys seixanta el Ball de Diables va deixar de sortir a totes les festes de la Vila i només sortia per la Festa Major. A partir de llavors el Ball de Diables de Vilanova no surt tots els anys seguits i alguns anys s´han de llogar colles de diables d’altres poblacions.

El 1972 tornen a sortir els Diables de Vilanova, tot i que a finals dels anys 70, el temps i el foc havien deteriorat bastant els vestits del 1947. Per la Festa Major de 1979, els Diables anuncien que serà l’últim any que surtin els vestits pintats per Enric CristófolRicart. Els Diables encarreguen uns nous vestits a l’artista d’adopció vilanoví Armand Cardona Torrandell; el dia 3 d’agost de 1980 surten per últim cop els vestits d’Enric Cristófol Ricart, donant pas als vestits d’Armand Cardona Torrandell que comporten les següents innovacions: Llucifer; canvia el barret de copa per una caputxa amb 4 banyes vermelles (simbolitzant la corona de l’infern). Diablessa, canvia la pamela de palla per una caputxa amb 2 banyes vermelles cosides i la maça per un ceptrot, convertint-se així en la primera colla de Catalunya que dóna ceptrot a la Diablessa cosa que adopten balls de diables d’altres poblacions. A més és la primera colla que admet dones al ball. El Ball de Diables creix i s’estructura de la següent manera: Llucifer, Diablessa, 2 tabalers, un encenedor, 15 diables tirant foc i l’Arcàngel Sant Miquel.

El 1982 els Diables de Vilanova organitzen la Segona Trobada de Diables de Catalunya, celebrada el 24 de juny amb una participació de unes 25 colles.

Més tard, participacipen en la creació del correfoc: nou tipus de cercavila que permet la participació del públic dins del ball, a Barcelona dins de les Festes de la Mercè.

Entre 1982 i 1984 el Ball de Diables de Vilanova després de 14 anys, han realitzat més de 250 sortides a Catalunya, a l’estat i a l’estranger i participa en l’espectacle de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, dirigit i creat pels Comediants. Aquest mateix any organitza el primir correfoc de Vilanova.

El dia 3 d’agost de 1995 el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, estrena nous vestits pintats i dissenyats per l´artista vilanoví Joaquim Budesca i s’acomiada dels tratges pintats i dissenyats per l’estimat Armand Cardona Torrandell.

Joaquim Budesca aporta als vestits dels Diables les següents innovacions: Llucifer, canvia la caputxa amb 4 banyes vermelles per un canotier amb 2 banyes blaves, la cua i la capa curta pasen a ser de color blau també, fent referència aquest color al mar Mediterrani que banya Vilanova i la Geltrú, simbolitzant la simbiosi foc/aigua. Diablessa; canvia la caputxa per un barret de color granatós amb 2 banyes de color blau amb dos llacets a les banyes. Diables; s’enriqueixen en detalls, a més de cua i banyes a la part de l’esquena si afegeix com una cresta de color blau que va del clatell fins al final de l’esquena.

Aquesta colla ha, creat junt amb les colles de l’Arboç, Vilafranca del Penedés, Torredembarra, Tarragona, Sitges, Sant Quintí de Mediona i El Vendrell, la coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments. Els trets característics dels Diables de Vilanova i La Geltrú són que els pantalons porten cua i la peculiar manera d’evolucionar en el ball, que ha donat lloc a l’expressió “el salt de Vilanova”, el qual ha estat adoptat per altres balls de diables.

Comments are closed