Bordegassos de Vilanova i la Geltrú, colla castellera
Fruit d’una certa tradició castellera a la ciutat, de la passió pels castells d’alguns personatges que van saber transmetre-la ben aviat i d’un nombre considerable de joves amb ganes de fer coses noves sobretot de caire popular, per la diada de Sant Jordi de 1972 es presentà la colla “Els Bordegassos de Vilanova”. Molta voluntat i il·lusió i ben poca tècnica.
Al llarg d’aquests anys, hi ha hagut grans moments i grans decepcions, temporades molt bones i temporades molt i molt fluixes. Però, això sí, sempre fent castells, fossin grans o petits. En la nostra història podríem distingir-ne quatre etapes:
1.- Dels començaments fins l’any 1980, on trobem una clara línia ascendent des del primer castell de sis als primers castells de vuit (un quatre de vuit carregat, una torre de set descarregada i 4 carregades)
.
2.- L’any 1981 suposa l’inici d’unes temporades amb poques alegries castelleres (cap castell de vuit), però sense deixar d’assajar i d’actuar, malgrat en algun moment el desànim fou prou evident.
3.- L’inici de la darrera etapa, el podem situar en una actuació molt modesta, el dia de la Festa Major de l’any 1991, amb la clàssica actuació de castells de set. A partir d’aquí, hi ha una clara superació, lenta però evident, que no ha parat. El “tres de set” d’aquella actuació de Festa Major va ser el primer d’una sèrie de 50 de seguits descarregats, als que cal afegir-hi la recuperació del “quatre de set amb l’agulla” i el “tres de set aixecat per sota”. El 1992 es recupera la “torre de set” i dos anys més tard el “quatre de vuit” que es descarrega aquest mateix any. L’any 1995 amb els primers “tres de vuit” i “pilars de sis” carregats; el 1996 descarregat el “pilar de sis” i mantenint el nivell, com succeí l’any següent, preparaven la millor, sens dubte de totes les temporades.
4.- L’any 1998, amb els primers castells folrats (“torre de vuit” i “pilar de set”) i el fantàstic “cinc de vuit”, pot considerar-ne com el inici d’una quarta etapa.
Un miler llarg de persones vestint la camisa i uns quants més donant suport en moments puntuals –d’altres s’hi afegiran tard o d’hora, han abraçat i alçat conceptes com castells, ciutadania i il·lusió, tot passejant el nom de Vilanova i la Geltrú per molts pobles, ciutats i països.
