Ball d’en Serrallonga de l’ABP de Vilanova i la Geltrú

Ens trobem davant d´un dels anomenats quadres històrics. Antigament n´hi havia molts i molt variats. A Vilanova i la Geltrú se n´havien escenificat molts, com el: ball de la Rosaura, de Malcasats, dels Voluntaris de L´Àfrica. Eren peces de teatre popular entre les quals destacava precisament el ball d´En Serrallonga pel seu caire bèl·lic i d´aventura.

Joan de Serrallonga va convertir-se en un mite en la memòria popular, en una espècie de Robin Hood català tot i que era simplement un lladre de camí ral. Tant es així que en el romanticisme Víctor Balaguer va publicar la novela “Don Juan de Serrallonga i los bandoleros de las Guillerias”. Tot plegat ha teixit una llegenda que va donar peu a les peces de teatre popular que abans esmentavem.

El ball d´en Serrallonga es va estendre per tot Catalunya. A cada poble hi havia variants pròpies. Es tractava d’escenificar, a la plaça o carrrer principal de la vila la vida, aventures, empresonament i mort del bandoler.

La versió actual es limita a una part del “ball”: la presentació dels bandolers a Serrallonga i la seva companya i a la conjura de tots ells per llençar-se a la vida de bandolerisme. Els versos que ho escenifiquen van ser adaptats d’uns ja existents, però que eren d’una qualitat lingüística i literària molt baixa.

Els personatges que acompanyen a Serrallonga son molt variats i canvien segons la versió. El principal és la seva companya Joana de Torrelles, en els bandolers que l’acompanyen la imaginació popular hi va posar noms de bandolers famosos tot i que molts cops no so´n coetanis de Serrallonga, valgui com exemple: Rocaguinarda, bandoler català de gran renom, però que no pertany a l’época de Joan de Serrallonga.

El vestuari de Joan de Serrallonga és el propi d’un cavaller del segle XVI: capa negra, barret amb plomall, sabates o botes amb sivella… La Joana amb vestit típic de catalana i els bandolers també vestits de català amb la incorporació d’una manta a les espatlles. Tots van armats amb trabucs menys la Joana que porta una pistola de l’época. Actualment són dotze components i van acompanyats d’un grup de grallers.

L’Agrupació de Balls Populars va recuperar aquest “Ball” l’any 1982. La darrera vegada que s’havia interpretat a Vilanova va ser l’any 1953.

Comments are closed